Skip to Content

Monthly Archives: octubre 2012

Wayback Machine: la màquina del temps de les pàgines web

wayback machine logo betaWayback Machine es per a molta gent un dels projectes més apassionants e interessants d’Internet.

Es tracta d’un arxiu històric de com es i era la Web, des de fa més d’una dècada: una mena de “memòria històrica” que rastreja i emmagatzema copies de seguretat complertes de totes les pàgines web, imatges i documents.

Tan important es que fa poc temps van realitzar una copia de seguretat de tota la informació que emmagatzemen en grans discs i els van enviar a la biblioteca d’Alexandria, per a que siguin preservats en cas de catàstrofe.

L’actual propietari es The Internet Archive, una organització sense ànim de lucre que va aconseguir una de les primeres copies del contingut complert de la Web gràcies al treball de Alexa Internet, empresa que ara es propietat de Amazon.

Aquest arxiu conté en l’actualitat més de 5 petabytes (5 milions de gigabytes) d’informació, i l’eina que ofereixen als usuaris per navegar per aquesta extensa biblioteca es la “màquina del temps” anomenada Wayback Machine.

¿Com funciona?
El funcionament es molt simple, es suficient amb teclejar la direcció (URL) d’una pàgina web qualsevol i apretar el botó Take Me Back per veure quina es l’última còpia que n’hi ha emmagatzemada en el arxiu. En la pàgina de resultats, es mostra un calendari que mostra els moments clau en que la web en qüestió ha estat rastrejada i emmagatzemada en el arxiu.

Web Google 2-12-1998

Captura pàgina de Google del 2 de Dessembre del 1998

A la part superior tenim una barra que permet veure gràficament aquest moments al llarg del temps. La longitud de les barres del gràfic ens indica en quins mesos es van fer més còpies, cosa que està associat a una major activitat en la web en qüestió.

¿Per a que serveix?
L’arxiu, que va començar a emmagatzemar-se cap a 1996, conté tot tipus de webs. Es pot utilitzar per veure com eren les versions dels llocs oficials de certes empreses o projectes en l’antiguitat, donat que les pàgines actuals no acostumen a conservar els dissenys anteriors.

Independentment que una web desaparegui o s’esborri, romandrà en el arxiu. Aquest es el cas de webs i dominis que canvien de propietari o simplement de projectes amb final tràgic.

Els investigadors privats també troben utilitat a aquest arxiu, ja que es estrany, per no dir impossible, que una cosa que va estar publicada durant un temps raonable no hagi estat capturat per la màquina i emmagatzemat per sempre.

El misteri de l’uniforme d’Steve Jobs

teclat - evolucion steve jobs
Sempre vestit amb jersey negre de coll alt, texans Levi’s 501 i sabatilles blanques New Balance, Steve Jobs serà recordat també pel seu estil en el vestir, les mateixes peces que van causar rècords de vendes una vegada coneguda la seva mort.

El misteri del per què sempre utilitzava les mateixes peces de roba serà desvetllat en la seva biografia. Walter Isaacson, autor de la mateixa, va decidir revelar-ho en una entrevista al mitjà nord-americà Gawker.

“En un viatge a Japó a principis dels anys 80, Jobs va preguntar al president de Sony,  Akio Morita, per què tothom vestia uniforme en la seva companyia. Ell li va explicar que, després de la guerra, ningú tenia roba, i empreses com Sony havien proveït als seus treballadors amb una una peça amb la que vestir diàriament.

Amb el pas dels anys, aquests uniformes s’havien convertit en autèntiques signatures d’estil, especialment en companyies com Sony, i havien esdevingut en una forma de establir lligams entre els treballadors i l’empresa. “Vaig decidir que jo volia aquest tipus de lligams per Apple“, recordava Jobs.

Sony, amb la seva estima per l’estil, havia contractat al famós dissenyador Issey Miyake perquè creés el seu uniforme. Es tractava d’una jaqueta de nylon amb mànigues que es podien descordar per convertir-la en una armilla. Així que Jobs va cridar a Issey Miyake i li va demanar que dissenyés una armilla per Apple. “Vaig tornar amb alguns exemples i li vaig dir a tothom que seria genial que es posessin les armilles. Oh, tio, vaig sortir esbroncat de l’escenari. tothom odiava la idea”, va explicar Jobs.

En tot aquest procés, no obstant, Steve Jobs havia travat amistat amb Miyake i va començar a visita’l regularment. A més, va començar a rondar-li pel cap la idea de tenir el seu propi uniforme, pel pràctic que seria en al seu dia a dia i per la capacitat que podria tenir per crear el seu segell personal. “Així que vaig demanar a Issey que em fes uns quants d’aquests jerseys de coll alt seus que a mi m’agradaven, i me’n va fer com un centenar d’ells“. Jobs va percebre la meva sorpresa quan em va explicar la història, així que me’ls va mostrar, encaixats en l’armari. “Això és el que jo vesteixo“, va dir. “Tinc suficients per a la resta de la meva vida“.

Dropbox, els teus arxius, vagis on vagis, sempre a mà

teclat - dropbox logoTenir una unitat extra d’emmagatzematge sempre és un avantatge. Hi ha gran quantitat d’utilitats que podem donar-li, des de tenir un extra d’espai on emmagatzemar fitxers fins a tenir una còpia de seguretat dels nostres arxius. Les possibilitats s’amplien encara més si aquest disc està disponible a internet.

Tot això és el que ens ofereix Dropbox, emmagatzematge virtual gratis per guardar els nostres fitxers a internet a través d’una senzilla aplicació d’escriptori. Aquesta aplicació crea un directori en el nostre sistema de fitxers que se sincronitzarà amb el nostre disc virtual a internet. Si volem, podem canviar aquest directori, la qual cosa ens obre la porta a noves possibilitats com sincronitzar el nostre directori de documents personals i tenir així una còpia de seguretat del mateix. Aquest directori té dues carpetes especials: Public i Photos.

En la carpeta Public podem emmagatzemar arxius perquè puguin ser accedits per altres via internet, sense necessitat que aquests tinguin accés al nostre compte. En la carpeta Photos podem pujar els nostres àlbums de fotos de manera que puguin ser accedits via internet per uns altres sense que tinguin accés al nostre compte de Dropbox.

D’aquesta forma, Dropbox es converteix en una eina bastant útil per alleugerir el nostre disc dur i, de pas,compartir els nostres arxius amb els nostres amics i coneguts.

També a nosaltres ens agradaria afegir que serveix per sincronitzar una mateixa carpeta plena d’arxius, entre diversos terminals del usuari. Imagina que una mateixa carpeta la puguis tenir sempre sincronitzada entre l’ordinador fix, el portàtil, el netbook i la tablet.

Va de conya!
http://www.dropbox.com